Manuel Monte pintura s'escampa i pesa i cau lliscant sobre una capa anterior de pintura. S'acumula en un cordó gruixut a la base del cartró vertical i el cartró s'enganxa al cavallet. Ha deixat un rastre de color transparent. L'agafo, l'arrenco i amb un drap brut rebrego la pintura sense esma, amb pressa i l'abandono al terra. Miro i veig un estrany vegetal que gira a escoltar una distància. Qui el va deixar malmès i orfe de realitat, fa dies (o capes de pintura) que l'ha oblidat. Després el cartró es torna dur, insensible de tants blaus iguals, el làtex l'ofega, el corba, el deixa estèril i febril com un ganivet àvid de patinatge. Em tallo les ungles i espero que les tres pinzellades es tornin més fosques, opaques i dures. Com una pell entre la realitat i la consciència que quan no traeix cap de les dues, esdevé física.