EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA DE JORDI HOMAR





Exposició
CEL-OBERT
Fotografia digital impresa sobre Dibond alumini
Col·legi d'aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d'edificació
Plaça Xammar 2
Mataró

Associació Sant Lluc per l’Art. Mataró

Col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Barcelona. Delegació del Maresme

JORDI HOMAR: CEL-OBERT

"Incidiendo en el espacio con la materia.
Incidiendo en la materia con el espacio."
Eduardo Chillida: Escritos.

CATALÀ

La relació entre el buit i la forma és l’eix fonamental de “Cel-obert”, la sèrie de Jordi Homar (Barcelona, 1960), que s’exposa a aquesta sala.

“Cel-obert” està format per quinze fotografies digitals impreses sobre alumini. Aquest projecte mostra una de les darreres línies d’investigació plàstica desenvolupades per aquest inquiet i multifacètic artista: la fotografia plantejada en clau escultòrica, com un joc de forces net i meditat entre l’espai i el volum.

Jordi Homar ha pres com a motius de les seves fotografies els detalls de diverses construccions del seu entorn més proper: voladissos de teulades, mènsules, entregues de pilars, tendals improvisats... L’artista selecciona aquests senzills elements arquitectònics, els composa, els retalla i els transforma en quelcom poderosament plàstic. Homar té la capacitat de trobar la bellesa en l’observació dels elements més comuns, en aquells detalls que normalment passen desapercebuts .

Les obres de “Cel-obert” es situen al límit entre la figuració i l'abstracció, entre el que és literal i el que és metafòric. Els cels grisos i els fragments de les humils cobertes dels porxos es redefineixen i deixen de ser elements reconeguts per convertir-se en formes properes a l'abstracció més pura. Jordi Homar, probablement gràcies al seu bagatge pictòric, fa que aquest procés d’alliberament del motiu sembli sorprenentment fàcil, quasi natural.

I és quan les visions de l’entorn passen a ser construccions abstractes que adquireixen un valor estètic i simbòlic més fort. La fotografia manté aquí el seu poder evocador i porta a l’emoció del moment de la contemplació. En aquestes imatges el buit no és un espai neutre sinó allò que proporciona sentit al ple i que alhora té sentit en si mateix. Aquí, el límit entre la matèria i l’espai funciona com a un enllaç del món visible amb l'invisible, com un lloc per a la meditació i la reflexió. En definitiva, les fotografies de Jordi Homar són paisatges mentals silenciosos i plens de sentit.

Eva Moya

Professora y crítica d’art

CASTELLANO

La relación entre el vacío y la forma es el eje fundamental de “Cel-obert”, la serie de Jordi Homar (Barcelona, 1960) que se expone en esta sala.

“Cel-obert” esta formada por quince fotografías digitales impresas sobre aluminio. Este proyecto muestra una de las últimas líneas de investigación plástica desarrolladas por este inquieto y multifacético artista: la fotografía planteada en clave escultórica, como un juego de fuerzas limpio y meditado entre el espacio y el volumen.

Jordi Homar ha tomado como motivos de sus fotografías los detalles de diversas construcciones de su entorno más próximo: voladizos de tejados, ménsulas, entregas de pilares, toldos improvisados... El artista selecciona estos sencillos elementos arquitectónicos, los compone, los recorta y los transforma en algo poderosamente plástico. Homar tiene la capacidad de encontrar la belleza en la observación de los elementos más comunes, en aquellos detalles que normalmente pasan desapercibidos.

Las obras de “Cel-obert se situan en el límite de la figuración y la abstracción, entre lo que es literal y lo que es metafórico. Los cielos grises y los fragmentos de la humildes cubiertas de porches se redefinen y dejan de ser elementos reconocidos para convertirse en formas próximas a la abstracción más pura. Jordi Homar, probablemente gracias a su bagaje pictórico, hace que este proceso de liberación del motivo parezca fácil, casi natural.

Y es cuando las visiones del entorno pasan a ser construcciones plásticas abstractas que adquieren un valor estético y simbólico más fuerte. La fotografía mantiene su poder evocador y lleva a la emoción del momento de la contemplación. En estas imágenes el vacío no es un espacio neutro si no aquello que proporciona sentido al lleno y que a la vez tiene sentido en si mismo. Aquí el límite entre la materia y el espacio funciona como un enlace del mundo visible con lo invisible, como un lugar para la meditación y la reflexión. En definitiva, las fotografías de Jordi Homar son paisajes mentales silenciosos y llenos de sentido.

Eva Moya

Profesora y crítica de arte

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

JORDI CERDÀ a Galería de Arte & Documentos

RAFAEL SERRES a l'Amics de les Arts de Terrassa